El reconeixement dels terrers del Priorat han donat pas a la creació dels nous “vins de la vila” Gratallops, igual que a Borgonya, França. El prestigi d’aquesta zona no té límits, i Manyetes no pot escapar a aquesta denominació.
Manyetes és el nom d’un paratge de Gratallops. Una part especialment pobra del seu terrer, massa assolellat i exposat a una gran sequedat. Pràcticament al límit de la supervivència. Un desafiament apassionant, ja que sota aquestes condicions gairebé desèrticas es concentren les essències principals del Priorat.
En un cantó proper a l’asfíxia, hi resisteix un antic vessant, àrid i inclinat, recobert de pissarres i plantat de carinyena. Una mescla emotiva en un lloc incomparable. Hem volgut aportar-li un toc de feminitat amb la garnatxa.
Avui el paisatge recompensa l’esforç i reconcilia el paratge amb els seus visitants. Només la influència de l’Ebre, que s’endevina en l’horitzó, li atorga de tant en tant, una mínima expressió d’humitat que permet la supervivència de la seva vegetació. El resultat és un vi sorprenent. La carinyena i la garnatxa es conjuguen en el terrer per produir un vi mineral, femení, agradable, subtil, que m’ha robat el cor.
Les Manyetes és una vinya a 250 metres d’altitud, amb exposició sud. És una àrea constituïda únicament per “llicorella” (pissarra degradada) amb poca terra, a la zona més càlida de les nostres vinyes, on les vinyes viuen en condicions molt difícils.
En aquesta terra i amb aquesta exposició, el carinyena manté un equilibri increïble entre frescor i potencial tànnic.
2016 és, segons la meva opinió, un dels anys més sorprenents, dels que et fan veure que encara ens queda molt per aprendre. I dic això perquè tot i haver estat un any molt sec, és una de les anyades amb més potencial de guarda, gràcies a la seva acidesa (sembla que en els anys càlids o molt secs els vins hagin de tenir una acidesa baixa, d’aquí la meva sorpresa. Potser hi té a veure la gran viticultura que estan practicant en els darrers anys el meu germà Christian i el seu equip). Per desgràcia, la sequera sí que ha influit en la baixa producció, ja de per sí molt minsa.
L’anyada 2016 ens ofereix un vi equilibrat i amb potencial de llarga guarda.
Salut!
René Barbier Meyer, enòleg del Celler Clos Mogador