El reconeixement dels terrers del Priorat han donat pas a la creació dels nous “vins de la vila” Gratallops, igual que a Borgonya, França. El prestigi d’aquesta zona no té límits, i Manyetes no pot escapar a aquesta denominació.
Manyetes és el nom d’un paratge de Gratallops. Una part especialment pobra del seu terrer, massa assolellat i exposat a una gran sequedat. Pràcticament al límit de la supervivència. Un desafiament apassionant, ja que sota aquestes condicions gairebé desèrticas es concentren les essències principals del Priorat.
En un cantó proper a l’asfíxia, hi resisteix un antic vessant, àrid i inclinat, recobert de pissarres i plantat de carinyena. Una mescla emotiva en un lloc incomparable. Hem volgut aportar-li un toc de feminitat amb la garnatxa.
Avui el paisatge recompensa l’esforç i reconcilia el paratge amb els seus visitants. Només la influència de l’Ebre, que s’endevina en l’horitzó, li atorga de tant en tant, una mínima expressió d’humitat que permet la supervivència de la seva vegetació. El resultat és un vi sorprenent. La carinyena i la garnatxa es conjuguen en el terrer per produir un vi mineral, femení, agradable, subtil, que m’ha robat el cor.
Manyetes és el nom d’un paratge de Gratallops. Una part especialment pobra del seu terrer, massa assolellat i exposat a una gran sequedat. Pràcticament al límit de la supervivència.
Un desafiament apassionant, ja que sota aquestes condicions gairebé desèrticas es concentren les essències principals del Priorat.
En un cantó proper a l’asfíxia, hi resisteix un antic vessant, àrid i inclinat, recobert de pissarres i plantat de carinyena. Una mescla emotiva en un lloc incomparable. Hem volgut aportar-li un toc de feminitat amb un 30% de garnatxa.
Avui el paisatge recompensa l’esforç i reconcilia el paratge amb els seus visitants. Només la influència de l’Ebre, que s’endevina en l’horitzó, li atorga de tant en tant, una mínima expressió d’humitat que permet la supervivència de la seva vegetació. El resultat és un vi sorprenent. La carinyena i la garnatxa es conjuguen en el terrer per produir un vi mineral, femení, agradable, subtil, que m’ha robat el cor.
El seu color vermell intens i ple de matisos violàcis és el clar reflex de la seva actual joventut.
El seu aroma és profund i envolupant. Inicialment ens evoca notes de fruites negres (mores) i vermelles (groselles). A poc a poc, a mesura que s’obre, apareixen aromes balsàmics envoltats d’un fons mineral que ens recorda clarament la llicorella en la que neix.
En boca es mostra estructurat, llaminer i ple de fruita. El seu taní molt madur acaricia el paladar i ho satura de sensacions interessants. La seva equilibrada acidesa refresca el seu llarg final i ens convida a repetir l’experiència. Un magnífic vi que millorarà durant els propers 10 anys.
Fernando Zamora Marín
Professor titular de la Facultat d’Enologia de Tarragona
Universitat Rovira i Virgili