Els projectes a la vila de La Figuera per part de René Barbier pare, van sorgir al 1999 com a firma de distinció, és una zona on es dediquen cent per cent a les garnatxes, tant joves com velles, i on hi trobem terra blanca calcària i argila blanca i vermella.
La finca on té lloc aquesta màgia es diu Miramar i es troba a una alçada de 580 m. sobre el nivell del mar. Gran part dels seus ceps tenen entre 35 i 50 anys i hi ha algun bancal amb ceps centenaris. Al conjunt de la finca hi trobem, a més dels ceps, ametllers, pomers i una petita masia.
La collita de 2015 va ser força prometedora, després d’una fermentació lenta, delicada però efectiva de divuit mesos. Aquest procés, en foudre, va dotar al vi de la complexitat que té actualment: força mineral, amb un lleuger aroma a pells de taronja i un gust que ens recorda als fruits vermells (cireres, maduixes...).
Perquè Com tú? Es tracta d’una barreja entre la filosofia Barbier i la meva. És un homenatge a totes les persones, sense importat el color, siguin d’un sexe (o dos) o de l’altre; tinguin el cos o la cara que tinguin, discapacitats o no; tinguin diners o visquin al dia a dia, títols nobiliaris, estudis o vocació. Aquest nom us ha de recordar que allò que som o tenim a dins és el mateix. Compartim necessitats bàsiques que ens fan humans, ens fan iguals. Resumint-ho, sóc Com tú i tú com jo.
D’una altra part, l’etiqueta és una col·laboració entre la gran artista que és ma mare, la Isabelle, i jo mateix. Si us fixeu amb les ulleres hi veureu, a part d’uns ulls, dos individus de sexe i colors diferents, que s’agafen la ma a través de les ulleres, un sense l’altre aquestes caurien: al igual que no veig un futur de l’home sense la dona, tampoc un amb les ètnies confrontades. La unitat fa la força. El nas és la meva firma.
El dibuix sense contorn dóna la llibertat al públic de triar si donar-li veu de dona u d’home. Sobre la boca està escrit el títol amb lletres diverses. La “C” pels meus cabells arrissats; la “O” a la boca en forma de porta, casualment s’escriu així en japonès: obrir-nos, comunicar-nos entre les persones per evitar les confrontacions en un món on la guerra ja està fent prou mal. La “M” és la música, amansa les bèsties, ens porta pau (com a mínim a mi). La “T” són dos llapis en perpendicular, ja us he comentat que m’agradava escriure. I finalment, la “U” és un arbust, com a amants de la natura que som no hi podia faltar.
2015
PDF
